Entrades

ORGULL DE POBLE

-
Imatge
  MISSA DE GLÒRIA, Pau Casals Parròquia de Sant Salvador, dissabte 2 de desembre de 2023 Orgull de Poble! Amb aquesta frase començava la presentació Adela Gea, membre d’Amics de l’Orgue i encarregada de donar la benvinguda als concerts de dita associació. Ahir però un bri d’emoció en la seva veu ens donava a entendre la dimensió exacta de l’esdeveniment. I és que Pau Casals, “el mestre” com, amb tot respecte, se l’anomena al Vendrell, a cinquanta anys del seu traspàs té encara la capacitat de sorprendre’ns i donar-nos alegries. Orgull de poble per aquest vendrellenc universal que va aprendre a estimar la música al mateix lloc on ahir ens trobàvem, la Parròquia de Sant Salvador, on el seu pare Carles Casals n’era l’organista titular. Un orgue que encara ara manté gairebé tota la seva maquinaria original de 1777, data en la que va ser construït a l’estil barroc per Ludwig Sherrer. Una volta editat el manuscrit d’una missa de glòria trobada entre els arxius que custodia la Fundació Pau
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Romanticisme centre europeu per a encetar el Festival

-
Imatge
Festival Internacional de Música Pau Casals (7 juliol 2023) Del romanticisme primerenc de Beethoven, al romàntic tardà de Saint Saens, passant per l'alemany Schumann, tres obres de tres grans compositors ofertes de manera oposada a la seva cronologia. Qui s'atreviria a no tancar el concert amb el gran trio "Fantasma" de Beethoven!. L'Auditori Pau Casals del Vendrell oferia ahir dia 7 de juliol un ple de bandera per a donar el tret de sortida al 42è Festival Internacional Pau Casals  en l'any en què també commemorem el 50è aniversari del seu traspàs. A l'escenari va comparèixer el representant de la Fundació organitzadora i l'alcalde del Vendrell, Sr. Kenneth Martínez, ambdós van donar la benvinguda al públic, patrocinadors i artistes participants als concerts del festival, que s'allargarà fins al dia 22 de juliol amb 11 propostes ben diferenciades i que, a més, passaran per l'Orgue Barroc (Parròquia de Sant Salvador) i per la Plaça Nova, da
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

EL BALL DEL SANT CRIST de Salomó

-
Imatge
 Confesso que fins que no he arribat a terres tarragonines mai abans havia sentit el terme "Ball Parlat". No voldria especular que la cosa sigui exclusiva d'aquestes contrades però en honor a la veritat, només ho he sentit a Valls, l'Arbós, Vilafranca, Albinyana, Salomó, i una mica més lluny, a Igualada.  Penso que la sinistra dèria mesetària de separar terres d'expressió catalana en detriment d'aquesta nostra llengua, fa que avui dia, quan catalans de banda i banda dels Pirineus, del nord o sud de l'Ebre, de les illes o la península, ens trobem cara a cara, ens sorprenguem gratament de la diversitat i riquesa de la nostra cultura i ens enorgullim de que el nostre poble hagi sigut capaç, a pesar dels mals vents, de conservar belles tradicions. Així les coses i amb tota la curiositat que em caracteritza arribava diumenge passat dia 7 de maig al poblet de Salomó (500 hab.) a la comarca del Tarragonès i a la zona dita del "baix Gaià" per a gaudir d&
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

COSÌ FAN TUTTE i els alumnes del Liceu

-
Imatge
Com cada any el Conservatori Superior de Música del Liceu ha fet la cloenda del màster d'òpera amb la posada en escena d'un títol de repertori a càrrec dels mateixos alumnes. Recordo els anys que la direcció artística va recaure en la excepcional mezzosoprano Teresa Berganza, i títols com La Cerenéntola ó l'Elisir d'Amore on vàrem poder descobrir veus com la del tenor César Cortés ó el baríton Jan Antem i la mezzo Mar Esteve, noms que avui per avui ja sonen en els circuits operístics del món. Aquest any la direcció artística requeia novament en el baix baríton Carlos Chausson, ben arropat per un equip directiu solvent. En dos repartiments diferents s'han donat dues funcions els dies 4 i 5 de maig, per tant aquest comentari es refereix només a la segona funció, la del dia 5, en que sota l'experta batuta del mestre Manel Valdivieso un conjunt orquestral compost per alumnes de la casa i un repartiment més que solvent, es posaven a les ordres d'Anna Ponces, dire
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

LOLITA TORRENTÓ - Centenari del seu naixement

-
Imatge
Dolors Torrentó i Prim, una soprano que amb el nom artístic de Lolita Torrentó fou gairebé omnipresent, a mitjans del segle XX, en les programacions operístiques nacionals i principalment a les del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i Teatro Campoamor d’Oviedo. La seva veu de lírica lleugera la feia adient per a un repertori concret arribant a ser una gran especialista en el personatge de Musetta de La Bohème de Puccini, de la que en feia una veritable creació. A Lolita Torrentó la veiem al costat de figures com Mario del Mónaco, Beniamino Gigli, Victòria dels Àngels, Manuel Ausensi, Marcos Redondo ó Maria Espinalt, i més enllà dels límits de l’estat espanyol la soprano va actuar als Estats Units, al Canadà i a Cuba entre altres països. Tot i haver fet una encomiable carrera a nivell nacional, per a nosaltres no tindria rellevant importància si no fos perquè Deseado Mercadal entre els seus molts comentaris va deixar entreveure el possible origen menorquí, ó, si més no, els possibl
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ES MAHÓN, història d'una cançó

-
Imatge
la trainera Bella Mahonesa arribant al Moll de Llevant engalanat Sempre he tingut clar que les cançons populars, i aquelles que per estima s’han guanyat aquesta consideració, tenen com a tret comú una encantadora simplicitat. Només cal repassar el cançoner menorquí per adonar-te’n de quines peces són les més autèntiques i estimades, Un senyor damunt un ruc , Na Doloris , Qui és aquella morena , Roseret , o, la cançó dels maonesos, Es Mahón . Intentar cercar aquesta darrera pel Google és trobar-te amb informacions sobre “l’Himne de la Ciutat”, cosa del tot imprecisa, ja que Maó, que jo sàpiga, no en té d’himne oficial. Aquest ascens de rang diu molt d’una cançó que al llarg d’un segle i escaig s’ha anat fent més i més popular, fins a arribar a ser corejada a l’uníson per milers de veus a dins la Plaça Constitució, i que, a mi, com a qualsevol maonès, em posa la pell de gallina. Crec recordar que fou per devers els anys setanta del segle passat quan el mestre Enric Guasteví, al capd
Més informació

EL POSTILLÓN DE LA RIOJA i el nostre "JALEO"

-
Imatge
(article publicat a la Revista de les Festes de la Mare de Déu de Gràcia, any 2016) Si hi ha una peça musical que més identifica les festes menorquines, aquesta és sense cap dubte la “Jota des Jaleo”. No és cap secret que aquesta obra no surt del nostre folklore, ni de la ploma talentosa de cap dels nostres autors, sinó que prové d’una sarsuela del segle XIX del compositor extremeny Oudrid i titulada “ El Postillón de la Rioja”. Però qui era Oudrid? i perquè aquesta jota es va fer tan popular arreu del país en el seu temps? Cristóbal Oudrid Segura (1825–1877) va néixer a Badajoz. El seu pare, Carlos Oudrid, músic d’ascendència flamenca, va ser qui l’introduiria en el món de les solfes. Ja de ben jove i sense gaire preparació tècnica Cristóbal participava, sonant diversos instruments de vent, en la banda que dirigia el seu progenitor. Prest va aprendre també a tocar el piano i es desplaçà a Madrid l’any 1844. Dotat d’una expressiva facilitat per a la composició va presentar, a la c
Més informació