LOLITA TORRENTÓ - Centenari del seu naixement

Dolors Torrentó i Prim, una soprano que amb el nom artístic de Lolita Torrentó fou gairebé omnipresent, a mitjans del segle XX, en les programacions operístiques nacionals i principalment a les del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i Teatro Campoamor d’Oviedo. La seva veu de lírica lleugera la feia adient per a un repertori concret arribant a ser una gran especialista en el personatge de Musetta de La Bohème de Puccini, de la que en feia una veritable creació.

A Lolita Torrentó la veiem al costat de figures com Mario del Mónaco, Beniamino Gigli, Victòria dels Àngels, Manuel Ausensi, Marcos Redondo ó Maria Espinalt, i més enllà dels límits de l’estat espanyol la soprano va actuar als Estats Units, al Canadà i a Cuba entre altres països.

Tot i haver fet una encomiable carrera a nivell nacional, per a nosaltres no tindria rellevant importància si no fos perquè Deseado Mercadal entre els seus molts comentaris va deixar entreveure el possible origen menorquí, ó, si més no, els possibles inicis artístics de Lolita Torrentó a la ciutat de Maó. La imprecisió de la dada no aconsellava incloure-la als nostres anals històric-musicals, encara que Deseado sí que la situa en les històriques temporades operístiques en, al menys, tres ocasions diferents, els anys 1947, 1953 i 1957 sempre de la mà de companyies foranies.

A les darreries de la dècada dels 90 del segle passat, vaig tenir la sort de ser veí, durant els seus darrers anys de vida, de Lolita Torrentó, fet que vaig aprofitar per a visitar-la a l’àtic del carrer Lepant, al barri de la Sagrada Família de Barcelona, on vivia. Lolita me va rebre amb molta alegria al saber que jo era de Maó, i allà vam poder posar en ordre les sospites del mestre Deseado Mercadal.

Lolita Torrentó era nascuda a Torres de Segre l’any 1921, per tant, a la província de Lleida. De petita la família la va enviar a viure amb el seu tiet, músic militar destinat al regiment de Maó i en un matrimoni sense fills. Lolita conservava records entranyables de Maó i fins i tot recordava la casa on vivia, a prop de la “Fabrica de gomes de can Codina”. Allà va ser on es va començar a aficionar al teatre i al cant i, segons me va explicar, va començar a sovintejar l’Orfeó Maonès on va donar les primeres passes artístiques.

Ja arribada la joventut Lolita va tornar a Catalunya on va poder cursar estudis musicals amb el mestre Antoni Capdevila, i de cant amb la cèlebre soprano Mercè Capsir.

Visitant novament el treball sobre la història del Teatre Principal de Maó, trobam que efectivament Lolita Torrentó va trepitjar el nostre primer escenari l’any 1947 amb la “Gran Compañía de Ópera” (així és com s’anunciava) al costat de la sensació del moment, la soprano Maria Espinalt, el baríton Juan Gual, ó el baix Canuto Sabat. En aquella ocasió es van representar les òperes La Traviata, Rigoletto, Madama Butterfly i La Bohème. Semblaria que per indisposició del Sr. Gual va fer el debut en La Traviata un jove substitut, el que després seria una gran figura del mon de l’òpera Manuel Ausensi. Una dada aquesta que sense estar documentada em va especificar el propi cantant, a més de diversos testimonis presencials entre ells el meu conco Gerardo Sintes qui va assistir des del galliner a aquella funció de l’òpera verdiana.

L’any 1953  Lolita mos visitava de la ma de la “Compañía Italiana de Ópera SCALIGERA” de la que formaven part tot un seguit de cantants majoritàriament italians i que van tornar a representar La Bohème entre altres títols punters.

L’any 1957 ens arribava formant part de la “Gran Compañía de Arte Lírico” novament al costat de la gran Maria Espinalt, en aquesta ocasió, però, amb tot un repertori de sarsuela. Es van representar La Tabernera del Puerto, Marina, La Tempestad entre altres, acabant la petita temporada, sorprenentment, amb les òperes La Traviata i La Bohème.

 A Lolita Torrentó la trobem igualment com a intèrpret d’oratori al Palau de la Música Catalana amb La Creació de Haydn i amb cantants com Manuel Ausensi ó Fausto Granero, com amb òpera francesa, obtenint un gran èxit amb Mignon d’Ambroise Thomas, ó amb papers de coloratura, com el personatge d’Òscar d’Un Ballo in Maschera de Verdi.

Al Liceu, l’1 de gener de 1959,  va protagonitzar l’estrena absoluta de l’òpera Amunt! de Joan Altisent, al costat de la soprano catalana Lina Richarte i un personatge infantil interpretat per un joveníssim Josep Carreras.

Sempre atenent a la precarietat de la tecnologia de l’època encara podem gaudir de la seva veu en els nombrosos enregistraments discogràfics que va deixar. Així va participar en les obres líriques Bohemios, Doña Francisquita, Los Gavilanes, La Generala, El Huésped del Sevillano, Luisa Fernanda, Molinos de Viento, La Reina Mora, La Verbena de la Paloma, Los Cadetes de la Reina, totes elles enregistrades entre els anys 1953-54, i en les que coincidiria amb dos menorquins molt actius en el món de la lírica nacional d’aquells anys, el tenor Diego Monjo, i el baix baríton Oscar Pol.

            Lolita Torrentó va morir al seu domicili del carrer Lepant l’any 2001 i, per tant, l’any passat es celebrava tant el centenari del naixement com els vint anys del seu traspàs. Lolita no era una persona d’actitud exuberant i es movia dins un tarannà de gran humilitat, no sempre defensava personatges de primera línia i li agradava integrar-se en el treball col·lectiu.

Des de que la vaig conèixer fins a la seva mort la solia trobar comprant la seva bosseta de fruita a les botigues del barri amb un somriure dolç i agraït. Per aquesta raó en veure novament el butlletí de l’Associació de Mestres directors de Barcelona on el mestre Jordi Gargallo l’homenatja fent un recorregut per la seva trajectòria, he pensat en escriure aquest article que no pretén sinó enriquir una mica més el nostre històric passat amb les figures que li van donar vida.

Article publicat al Diari Menorca el 29 de gener de 2022