ORGULL DE POBLE

 

MISSA DE GLÒRIA, Pau Casals

Parròquia de Sant Salvador, dissabte 2 de desembre de 2023

Orgull de Poble! Amb aquesta frase començava la presentació Adela Gea, membre d’Amics de l’Orgue i encarregada de donar la benvinguda als concerts de dita associació. Ahir però un bri d’emoció en la seva veu ens donava a entendre la dimensió exacta de l’esdeveniment. I és que Pau Casals, “el mestre” com, amb tot respecte, se l’anomena al Vendrell, a cinquanta anys del seu traspàs té encara la capacitat de sorprendre’ns i donar-nos alegries. Orgull de poble per aquest vendrellenc universal que va aprendre a estimar la música al mateix lloc on ahir ens trobàvem, la Parròquia de Sant Salvador, on el seu pare Carles Casals n’era l’organista titular. Un orgue que encara ara manté gairebé tota la seva maquinaria original de 1777, data en la que va ser construït a l’estil barroc per Ludwig Sherrer.

Una volta editat el manuscrit d’una missa de glòria trobada entre els arxius que custodia la Fundació Pau Casals, la editorial Boileau posa a les mans de la coral Càrmina una obra datada el 1892 any en el que Casals comptava amb només 15 anys. És possible que un adolescent sigui capaç d’escriure una obra així? Aquesta era ahir la gran pregunta i la curiositat de molts. Els mateixos que al cap de 40 minuts es mostraven rendits al talent del nostre, encara, protagonista, i del que coneixem tantes obres posteriors que ens admiren i emmirallen.

Al Vendrell va arribar gent de molts llocs de la geografia catalana, i l’església, en un tres i no res, va quedar plena de gom a gom. Expectació. Daniel Mestre, director i responsable de la coral Càrmina arribada expressament de Barcelona, compinxat des del primer dia amb els membres directius de l’Orgue del Vendrell, tenia les coses clares: “l’obra és preciosa”.

I així va ser. Des del primer gest del director fins a la nota final la Missa de Glòria de Pau Casals va tenir sense alè al nombrosíssim públic, que va gaudir plenament d’una interpretació excel·lent: des de l’acompanyament a l’orgue de la prestigiosa Mercè Sanchís, passant pels tres joves solistes vocals fins a la compacta coral Càrmina integrada per una cinquantena de cantaires.

La missa es desenvolupa dins l’estructura litúrgica habitual. Ja des del Kyrie vam endevinar el que ens esperava, i així va ser, una obra diàfana sense complicacions, d’un estil romàntic tardà i amb molta reminiscència de la música litúrgica cristiana de l’Europa del segle XIX on imperava un estil marcadament italianitzant. Coneixent el gruix de l’obra de Pau Casals es palesa tot allò que posteriorment aprendria i evolucionaria. Però la veritable sorpresa fou veure com un noi de 15 anys era capaç de gestionar les veus de la coral amb mestria i trobant colors i girs força madurs per a un jovenet que tot just portava dos anys al Conservatori de Barcelona. I és que el veritable talent, per molt que t’ensenyin, és innat, i és per això que Pau Casals és qui és!

Molt ben trobades les registracions de l’Orgue, que va lluir pletòric, sense menjar-se les veus en cap moment. Esplèndida la coral ben empastada i amb les diferents cordes ben definides i consolidades. En aquesta obra es lluïa especialment la corda de sopranos d’un color ple, consistent i bellíssim. I finalment a la part solista Mar Jordana, soprano, amb un frasseig dolç i dúctil i una veu de color preciós, el tenor Josep Rovira, de veu lleugera molt adient als passatges encomanats al seu personatge, i el jove vendrellenc David Guitart, baix de veu ben projectada i brillant, i que ahir feia el seu debut com solista, a casa i amb musica vendrellenca. Dins les seves intervencions cal destacar els dos duets que conté l’obra, el de tenor i baix Domine Deus de línia preciosa amb fragments en terceres, de regust, per tant, totalment belcantista, i el segon duo de soprano i baix Et ex Patre natum igualment molt ben interpretat.

La Missa no va perdre ni un moment el seu interès. La senzillesa de la seva composició, tot i ser una obra que  per moments sona “gran” donava gran facilitat de gaudir-ne a la primera audició (per a tots era “la primera vegada”). A destacar el “Glòria”,  però ja cap al final em van captivar especialment el Sanctus, el Benedictus, i molt especialment l’Agnus Dei, amb final força suau i reflexiu.

A la meva manera de veure aquesta primera lectura de l’obra mereix un ‘excel·lent’, tant pel bon treball de la totalitat d’intèrprets com pel seu joveníssim compositor: orgull del món i molt especialment de Catalunya i El Vendrell.

Els aplaudiments finals, públic en peu, van rubricar una nit de concert que es completava amb la interpretació de diverses peces del mateix Pau Casals O vos omnes, i l’estel, El plor d’infant i el Glòria de la seva obra puntera i més coneguda ‘El Pessebre’. Una nit per recordar!