COSÌ FAN TUTTE i els alumnes del Liceu

Com cada any el Conservatori Superior de Música del Liceu ha fet la cloenda del màster d'òpera amb la posada en escena d'un títol de repertori a càrrec dels mateixos alumnes. Recordo els anys que la direcció artística va recaure en la excepcional mezzosoprano Teresa Berganza, i títols com La Cerenéntola ó l'Elisir d'Amore on vàrem poder descobrir veus com la del tenor César Cortés ó el baríton Jan Antem i la mezzo Mar Esteve, noms que avui per avui ja sonen en els circuits operístics del món. Aquest any la direcció artística requeia novament en el baix baríton Carlos Chausson, ben arropat per un equip directiu solvent.

En dos repartiments diferents s'han donat dues funcions els dies 4 i 5 de maig, per tant aquest comentari es refereix només a la segona funció, la del dia 5, en que sota l'experta batuta del mestre Manel Valdivieso un conjunt orquestral compost per alumnes de la casa i un repartiment més que solvent, es posaven a les ordres d'Anna Ponces, directora escènica, que amb pocs recursos va saber recrear tota la frescor de la divertida obra mozartiana.

El cast, molt ben trobat, encaixava plenament amb el caràcter, el tipus i la vocalitat de cada personatge. La Fiordiligi va ser interpretada per una soprano excel·lent, provinent de l'Escola Superior del Teatro Colón, Argentina, Ivana Ledesma, va demostrar la seva enorme vàlua i el futur que de segur li espera. Va cantar l'ària "Come scoglio" de manera valenta i sense, aparentment, cap problema tècnic ni vocal, en una ària endiablada que exigeix posar a la graellla tots els recursos de la cantant. Vaig enyorar el duet d'inici "O guarda sorella", però la direcció, com en altres anys, va retallar l'obra per a fer-la més lleugera. Com Dorabella vam tenir a Angela Sevilla Vega, mezzo de color vocal preciós que també va demostrar la seva categoria en tots els fragments de conjunt, i, especialment, en l'ària "l'Amore e un ladroncello", una peça que sembla lleugera però que amaga moltes dificultats, i el duet "il cuore vi dono" amb el baríton. Per acabar la terna femenina Luzmar Castañeda, peruana de Lima, va aportar al personatge de Despina una teatralitat esplèndida a més d'una ben educada veu de soprano, una delícia la seva intervenció.

En el grup masculí (Cosí fan tutte és una obra totalment simètrica) dos mallorquins, i molt content de veure com "ses meves illes" segueixen donant veus de tanta qualitat. Per un costat Don Alfonso de Sebastià Serra, un baix baríton de veu ample i vellutada, potent i a la vegada juvenil, va aportar musicalitat i domini. Esplèndid en tots els fragments i molt especialment en el tercet "Soave sia il vento" que li va merèixer el primer gran aplaudiment de la nit. Li espera un futur molt esperançador, com també al baríton líric Cristòfol Romaguera que va fer un Guglielmo ple de vigor i masculinitat. En Tòfol, de veu timbrada i cada vegada més ben col·locada, ens va deixar perles com la graciosíssima ària "non siate ritrosi" amb cadença de regal inclosa. També en les intervencions a duo amb el tenor va estar ajustadíssim i musical, com en el duet amb Dorabella que, a més, els dos van escenificar com una dansa sensual. La dificilíssima part de Ferrando va ser molt ben defensada pel tenor Eduardo Tut Vargas, de Campeche, Mèxic. Eduardo té una veu de líric lleuger totalment indicada per afrontar aquest rol, però és que, a més, la veu li sona dolça, dúctil i fresca. De tots els seus fragments, en que va actuar segur i desimbolt, caldria destacar molt especialment l'endiablada romança "un aura amorosa" que va frasejar a gust dosificant els seus recursos de manera intel·ligent.

L'orquestra va estar molt ben concertada, la batuta de mestre Valdivieso dóna sempre confiança i claredat. Al clavicèmbal, Eric Varas, també correpetidor del màster. Va acompanyar els recitatius de manera hilarant, afegint, de collita pròpia, puntuals homenatges a Mozart amb picadetes d'ullet al Don Giovanni o Les Noces de Fígaro. Una delícia mestre Varas!