Taleia Musical

la trainera Bella Mahonesa arribant al Moll de Llevant engalanat Sempre he tingut clar que les cançons populars, i aquelles que per estima s’han guanyat aquesta consideració, tenen com a tret comú una encantadora simplicitat. Només cal repassar el cançoner menorquí per adonar-te’n de quines peces són les més autèntiques i estimades, Un senyor damunt un ruc , Na Doloris , Qui és aquella morena , Roseret , o, la cançó dels maonesos, Es Mahón . Intentar cercar aquesta darrera pel Google és trobar-te amb informacions sobre “l’Himne de la Ciutat”, cosa del tot imprecisa, ja que Maó, que jo sàpiga, no en té d’himne oficial. Aquest ascens de rang diu molt d’una cançó que al llarg d’un segle i escaig s’ha anat fent més i més popular, fins a arribar a ser corejada a l’uníson per milers de veus a dins la Plaça Constitució, i que, a mi, com a qualsevol maonès, em posa la pell de gallina. Crec recordar que fou per devers els anys setanta del segle passat quan el mestre Enric Guasteví, al capd

(article publicat a la Revista de les Festes de la Mare de Déu de Gràcia, any 2016) Si hi ha una peça musical que més identifica les festes menorquines, aquesta és sense cap dubte la “Jota des Jaleo”. No és cap secret que aquesta obra no surt del nostre folklore, ni de la ploma talentosa de cap dels nostres autors, sinó que prové d’una sarsuela del segle XIX del compositor extremeny Oudrid i titulada “ El Postillón de la Rioja”. Però qui era Oudrid? i perquè aquesta jota es va fer tan popular arreu del país en el seu temps? Cristóbal Oudrid Segura (1825–1877) va néixer a Badajoz. El seu pare, Carlos Oudrid, músic d’ascendència flamenca, va ser qui l’introduiria en el món de les solfes. Ja de ben jove i sense gaire preparació tècnica Cristóbal participava, sonant diversos instruments de vent, en la banda que dirigia el seu progenitor. Prest va aprendre també a tocar el piano i es desplaçà a Madrid l’any 1844. Dotat d’una expressiva facilitat per a la composició va presentar, a la c

Lluís Sintes (Romeo et Juliette - Sabadell 1994) Estábamos ya en los últimos ensayos de la ópera Romeo et Juliette de Charles Gounod. La producción, muy especial, proponía una interesante superposición de situaciones paralelas. Mientras nuestra historia narraba el odio y la muerte entre dos familias rivales del mismo pueblo y la misma raza, más allá del mar, en esos mismos instantes, otra lucha regaba de sangre pueblos enteros. Fue una guerra cruel que enfrentó a vecinos e incluso familiares: la Guerra de los Balcanes.  La obra comienza con una pieza coral a modo de introducción explicando con pesadumbre la sinrazón, el odio rival de dos familias vecinas, y el amor surgido entre los hijos más jóvenes de cada una de ellas: Romeo, de los Montescos y Julieta, de los Capuletos.  Así pues el inicio era fuertemente conmovedor, aparecía el coro en un lugar indefinido, oscuro, humeante y frio, podía muy bien ser un refugio de Sarajevo en plena contienda. Todos iban vestidos con abrigos neg

JOAN FUXÀ i GELABERT 200 aniversari d’un gran músic maonès article publicat al Diari Menorca, 3 de març 2019 Aquests dies llegim a la premsa que institucions de l’illa i l’Institut Menorquí d’Estudis centraran enguany activitats al voltant de diferents personalitats de la cultura, Joan Ramis, Josep Maria Quadrado, Fernando Ortiz, aprofitant aniversaris de naixement ó mort. Una pràctica aquesta que aprofita l’efemèride per a recordar, o, en alguns casos, donar a conèixer, tant el personatge com la seva obra. Així en els darrers anys ens hem pogut familiaritzar amb prohoms balears com Villangómez, Calbó o Ramón Llull, que han tingut els seus respectius anys dedicats. En el món de la música recordo especialment (pel fet de trobar-me en els meus inicis professionals) l’any dedicat a Mozart. Fou el 1991 i en aquella ocasió es va aprofitar l’avinentesa  del 200 aniversari de la seva mort per a desempolsar el gruix de la seva obra, quan molta d’ella, especialment l’operística, ro