PREGÓ DE SES FESTES - MAÓ 2008

Vull començar aquest pregó expressant sa il·lusió que sent d’ocupar avui aquest balcó des nostro Ajuntament. És un agraïment dirigit as nostro Consistori, però també a tots voltros, per sa generositat d’acceptar que se’m concedeixi aquest privilegi, deixant que un servidor, que fa anys va fer ses maletes a la recerca d’altres horitzons, pugui avui exercir de menorquí en majúscules, cosa que em fa tremendament feliç.

Vull aprofitar s’ocasió per fer-vos una petita confessió: Estic orgullós de ser maonès.

Tenint es port natural més important des Mediterrani; tenint es teatre d’òpera més antic d’Espanya; donant nom a un dels formatges més reconeguts; un Orgue consi- derat dels més prominents d’Europa; una antiquíssima tradició a sa música i ses arts, com ho demostren ses histories centenàries de s’Orfeó Maonès i s’Ateneo Cientific, Literari i Artistic, a més de prestigiosos festivals de música i òpera; sa salsa maonesa, imprescindible ja dins sa gastronomia internacional; i com no, un esplèndid equip de basquet a primera divisió.

I, tot i així, no en fem bandera, no anam per la vida inflats i ostentosos, ho duim discretament a sa pell, com cosa nostra, inherent as simple fet de ser maonès. I lo més gran és que tot açò ho sabem compartir generosament amb tots aquells que arriben i directament queden prendats d’aquesta ciutat.

Una ciutat que, estimant profundament ses seves arrels, estimant ses seves costums i tradicions, estimant sa seva pròpia cultura popular, ha sabut rompre ses murades i obrir-se al món. Maó no se tanca en si mateixa, Maó ja no és un poblet, i avui dia podem presumir d’un nucli colonial elegant, amb una població que sap assaborir sa modernitat sense traumes ni fissures en es seu caràcter i forma de ser.

Des de que va ser fundada fa més de 2.200 anys, durant ses guerres púniques, Maó ha estat cartaginesa, romana, musulmana, catalano-aragonesa, i més recentment espanyola, britànica, francesa, altre vegada britànica i altre vegada espanyola. Com no voleu, idò, que es caràcter dels maonesos no sigui obert i cosmopolita?

I aquesta avantatge que mos brinda sa nostra pròpia historia l’hem de sebre aprofitar en aquests moments en que el mon s’atraca, en que ses precàries situacions de països llunyans i desfavorits, creen corrents migratòries a la recerca des futur i prosperitat d’aquells que, amb tristesa, han hagut de deixar els seus països i famílies.

Així, quan encetam ses nostres Festes de la Mare de Déu de Gràcia, quan s’alegria s’apodera de ses nostres cases, quan obrim ses portes de canostra de bat a bat i deixam que es carrer s’impregni d’olor de coca i xocolati, hem d’intentar obrir també ses portes dels nostres cors a qui necessita escalfor i comprensió. Jo propos que avui, en una gran abraçada, mos considerem tots maonesos.

Estic content de poder obrir avui aquestes Festes, uns dies en que esclata s’entusiasme a cada nota des fabiol i des jaleo, uns dies en que s’alegria esdevé pletòrica reafirmació des nostro esperit de poble. Deixeu-me que us digui una vegada més lo especial des nostro caràcter festiu, i lo important d’estimar i notar dins ses venes s’emoció de sentir-se viu, i menorquí, i maonès.

No sé si algú de voltros ho ha comprovat però us dic, amb coneixement de causa, que viure aquests dies enfora d’aquí t’omple el cor d’enyorança, molta enyorança.

Es un efecte estrany que t’entristeix i t’alegra a la vegada, t’entristeix pes fet d’estar enfora, però t’alegra recordar que tens una terra tan polida, tan rica en cultura i tradicions, i una gent que sap valorar es teu esforç i encoratjar es teu camí. Son dies en que et demostres a tu mateix que, per molt temps que passi, estàs aferrat a sa teva terra i es teu cor continua bategant sang menorquina.

Es batlle em va demanar que cantés alguna cosa, bé, jo me’n vaig anar per açò, per cantar operes, i operetes, i sarsueles, i concerts, i cançons... Ningú m’havia dit mai que ses meves condicions vocals fossin extraordinàries, que no ho eren, però per vocació, i en una empenta de valentia, i pensant que sa vida no es viu més que una vegada, vaig agafar s’avion cap a Barcelona amb una maleta de roba i el cor ple d’il·lusions.

Està clar que ara puc estar content i satisfet de sa meva decisió, he assolit metes que semblaven somnis irrealitzables; no som es millor cantant del món, ni tampoc en faig extrema pretensió, però sa meva satisfacció per s’esforç i pes camí fet és molt grossa. Puc dir ben clar que d’experiències i vivències personals no me’n falten, que he tingut sa sort de treballar a països com Holanda, França, Itàlia, Ucraïna, Andorra, Estats Units, Perú, Veneçuela, Japó, Xina. Es enriquidor poder conèixer cultures tan diverses, paisatges tan canviants i gents tan diferents. Sa meva curiositat i inquietud naturals m’han duit a intentar escorcollar cada lloc que he tingut sa sort de trepitjar, i sa veritat és que sempre n’he quedat impressionat i meravellat. He procurat anar de bona fè portant com tresors personals sa Lira d’Or  a sa solapa, es ‘carinyo’ de tots voltros, i els pulmons arrebossants d’aire pur i menorquí. El món es ampli, grandiós, i l’has de córrer d’un costat a s’altre per adonar-te’n que, per molts llocs que vegis, no hi ha aumón com aquí!

Tots noltros estimem Menorca, som molt menorquins, sobretot quan som fora d’aquí, ara jo vos propòs que també emprem es gentilici maonès, perquè no? Crec que hem d’estar contents i orgullosos de sa nostra ciutat, una ciutat de marcada personalitat que sap esclatar d’alegria per ses seves Festes, que bota i s’emociona al so des Jaleo i que duu dins es seu passat una preciosa historia de pobles i civilitzacions.

             - Lluís, tu d’on ets?

     - Jo sóm maonès com es formatge, sóm maonès com sa salsa, sóm maonès com es port més polit del món!

Si algun sentit li hem de trobar as fet de pronunciar un pregó podríem cercar-lo en sa possibilitat d’obrir ses festes demanant un desig i, en aquest cas, es meu desig seria que aquest sentiment de ‘carinyo’ que ara vivim pogués perdurar tot l’any, que aquest talant de germanor que sentim durant sa bulla, el poguéssim estirar fins aconseguir fer festa els 365 dies, que siguem conscients de sa riquesa que representen s’amistat i sa cordialitat, i, sobretot, que continuem sa nostra tasca de fidels guardians des nostro tresor més entranyable: sa nostra illa, sa nostra cultura i ses nostres tradicions!

Que comenci ja sa festa

amb nostros cors encesos,

i que s’alci ben amunt

s’esperit dels maonesos!!!