Taleia Musical

(publicat a la Revista de les Festes de la Mare de Déu de Gràcia 2010 - Diari Menorca) Fullejant el segon volum d’Història de l’Art de l’Enciclopèdia de Menorca aparegut no fa gaire mesos, en el capítol dedicat a la pintura menorquina de fa dos segles, em trobo amb una entranyable sorpresa: Un avantpassat, un quadre, un element que va estar present a la meva edat infantil i juvenil. I és que no tothom té la sort de poder comptar, com a icona familiar, amb una pintura-retrat del segle XIX. Però, per a explicar aquesta història, he de fer referència obligada a la meva família paterna, una família patriarcal al voltant de l’avi en Benito, provinent dels Sintes de “ca's fuster” de Sant Climent. Un home alegre, militar atípic, fundador i primer director de Radio Menorca , també president de l’ Orfeó , i un dels entusiastes impulsors d’aquells primers Amigos de la Opera . Amb l’avi n’hi havia per llogar-hi cadires, d’ell en contaven de bones, tant era així que aquella casa del carrer

Vull començar aquest pregó expressant sa il·lusió que sent d’ocupar avui aquest balcó des nostro Ajuntament. És un agraïment dirigit as nostro Consistori, però també a tots voltros, per sa generositat d’acceptar que se’m concedeixi aquest privilegi, deixant que un servidor, que fa anys va fer ses maletes a la recerca d’altres horitzons, pugui avui exercir de menorquí en majúscules, cosa que em fa tremendament feliç. Vull aprofitar s’ocasió per fer-vos una petita confessió: Estic orgullós de ser maonès. Tenint es port natural més important des Mediterrani; tenint es teatre d’òpera més antic d’Espanya; donant nom a un dels formatges més reconeguts; un Orgue consi- derat dels més prominents d’Europa; una antiquíssima tradició a sa música i ses arts, com ho demostren ses histories centenàries de s’Orfeó Maonès i s’Ateneo Cientific, Literari i Artistic, a més de prestigiosos festivals de música i òpera; sa salsa maonesa, imprescindible ja dins sa gastronomia internacional; i com no, un espl