"i tot és primavera"
25 abril 2026
Coral Polifònica Jan Toldrà del Vendrell
Aquest passat diumenge m'he passejat per Albinyana, un petit poble de gent amable i riallera on sembla que el temps es deturi.
A la placeta just davant l'església de Sant Bartomeu s'hi respirava un ambient bucòlic, quasi rural, amb el cant dels cents d'ocellets a dins dels frondosos xipresos que delimiten l'espai i li donen encara més sensació de pau.
La gent del poble mig omplia el temple, aquell capvespre hi va haver concert d'una coral, la Polifònica fundada per Jan Toldrà (1933-2017), un defensor de la música i actiu dinamitzador cultural del Vendrell.
El programa plantejat estaba dividit en tres parts evocadores, Serenor, Esperança i Vida, amb interpretacions de diverses peces suggerents pel sentiment proposat per a cada part. Així, es van anar succeïnt un ristrell de peces del repertori més conegut on la Polifònica, en un format més aviat de coral de cambra, va mostrar l'enorme avanç en qualitat d'interpretació, ben conjuntada, precisa i amb un color unificat i rodó que amb dedicació els hi ha sabut aportar el seu director Jordi Pascual. Balanç, dinàmiques, reguladors, finals en pianíssim... A cada peça es van aconseguir forts aplaudiments, molt merescuts, tot sigui dit.
Cantique de Jean Racine, de G. Fauré, Cor d'Esclaus del Nabucco verdià, Blowing in the wind de Bob Dylan, You raise me up (Em dones força), Al·leluia de Cohen, entre d'altres, superant feliçment la barreja d'estils.
Entre les peces corals es van anar succeïnt intervencions solistes, marca de la casa en el cas de la Polifònica. Així, peces de repertoris i estils variats van ser interpretades per cantants integrants de la coral.
Montserrat Carreras té una excel·lent veu de mezzosoprano i va cantar la famosa ària Ombra mai fu, de Händel. Ella, amb la seva humilitat no s'ho creu, però la va brodar.
Ainara Campoy ja ens te acostumats a la seva facilitat sobreaguda i ens va sorprendre amb el Voilà, famosa cançó francesa i també amb la Barcarola del Contes de Hoffmann d'Offenbach acompanyada de Pilar Arrabal, qui al seu temps ens va fer aplaudir molt amb el Rien de rien d'Edith Piaff.
El Rosó, tema català per excel·lència, va sonar preciós en la veu incombustible d'Albert Polo, quin artista! I per últim l'amic i tenor Joan Güell, que canta com un àngel, ens va dedicar la coneguda cançó Amapola.
La sorpresa va arribar al final amb el Brindisi de l'òpera La Traviata de G. Verdi (copa de cava inclosa) que van interpretar tots amb la prestació solista d'Ainara i Joan amb un final vibrant.
Tota aquesta amanida va ser acompanyada al piano de manera excel·lent per David Jiménez, i minuciosament preparada per les mans directrius i expertes den Jordi Pascual. Un gran element!
Sortint de l'església, ja de nit, es seguia respirant un ambient de pau rural i primaveral que convidava a perdre's per carrerons tot respirant la silenciosa calma d'aquest racó del món. Quina sort...
Lluís Sintes Mercadal
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
comenta'm