Taleia Musical

la trainera Bella Mahonesa arribant al Moll de Llevant engalanat Sempre he tingut clar que les cançons populars, i aquelles que per estima s’han guanyat aquesta consideració, tenen com a tret comú una encantadora simplicitat. Només cal repassar el cançoner menorquí per adonar-te’n de quines peces són les més autèntiques i estimades, Un senyor damunt un ruc , Na Doloris , Qui és aquella morena , Roseret , o, la cançó dels maonesos, Es Mahón . Intentar cercar aquesta darrera pel Google és trobar-te amb informacions sobre “l’Himne de la Ciutat”, cosa del tot imprecisa, ja que Maó, que jo sàpiga, no en té d’himne oficial. Aquest ascens de rang diu molt d’una cançó que al llarg d’un segle i escaig s’ha anat fent més i més popular, fins a arribar a ser corejada a l’uníson per milers de veus a dins la Plaça Constitució, i que, a mi, com a qualsevol maonès, em posa la pell de gallina. Crec recordar que fou per devers els anys setanta del segle passat quan el mestre Enric Guasteví, al capd