CRIST NO TENIA ELS ULLS BLAUS
(publicat al Diari Menorca el dia 18 de març de 2.008) L’arribada de la primavera era ja desitjada per tots, un hivern cru i fred ha donat pas als primers rebrots dels arbres, i una flaire alegre i despreocupada envaeix els carrers de la gran ciutat. Sortint, ja de nit, cansat d’una nova funció de resultat prou reeixit, em resolc a pujar les Rambles motxilla a l’esquena, passejant i respirant un ambient de bonança i dolça temperatura. El carrer és ple, gent de totes les races que va i ve. Em converteixo llavors en observador curiós, i ramblejo tranquil gaudint del vivaç espectacle urbà. Una persona se m’acosta, em demana un cigarret, jo li dic que no fumo i em somriu. És un al·lot jove d’aspecte àrab. Mentre jo miro els diaris i revistes d’un quiosc ell encara és a prop i em dóna conversa. Potser la meva solitud del moment fa que li contesti també amb un somriure, li demano d’on és. - Palestina, conossses? I tant que ho conec, d’eternitzades notícies televisives d'abu