JAZMINES EN EL PELO Y ROSAS EN LA CARA
(publicat al Diari Menorca, 22 febrer de 2008) L'arribada a Lima va ser, en el meu cas, un alleujament, sobretot pel fet d'haver passat gairebé dia i mig entre vols i esperes en aeroports, amb una escala de set hores a Bogotà. Lima se'm va presentar com una ciutat fosca i enfosquida per la nit hivernal de finals de juliol. Sense demanar-li, Claudio, el xofer encarregat de recollir-me, va donar un volteig vorejant la platja per pujar directament al districte de Miraflores, albirant primer ‒penjat a l'alt terraplè sobre el qual s'estén la ciutat‒ el lumínic complex "Larcomar", una espècie de La Maquinista, Glòries, o l'Illa, amb sorprenents vistes a l'extens oceà Pacífic. No seria sincer si s'obviés que només arribar vaig percebre un afecte especial per part d'aquella gent. Els peruans són càlids i hospitalaris, aspecte del qual ja en tenia moltes referències. Va ser màgic el despertar l'endemà, ximple encara per la