UN TAL PERICO, GERMÀ MEU
(publicat a la Revista de les Festes de la Mare de Déu de Gràcia 2010 - Diari Menorca) Fullejant el segon volum d’Història de l’Art de l’Enciclopèdia de Menorca aparegut no fa gaire mesos, en el capítol dedicat a la pintura menorquina de fa dos segles, em trobo amb una entranyable sorpresa: Un avantpassat, un quadre, un element que va estar present a la meva edat infantil i juvenil. I és que no tothom té la sort de poder comptar, com a icona familiar, amb una pintura-retrat del segle XIX. Però, per a explicar aquesta història, he de fer referència obligada a la meva família paterna, una família patriarcal al voltant de l’avi en Benito, provinent dels Sintes de “ca's fuster” de Sant Climent. Un home alegre, militar atípic, fundador i primer director de Radio Menorca , també president de l’ Orfeó , i un dels entusiastes impulsors d’aquells primers Amigos de la Opera . Amb l’avi n’hi havia per llogar-hi cadires, d’ell en contaven de bones, tant era així que aquella casa del carrer